Una de Palaus, Castells i restes ibèriques a finals del segle IX.

Ja fa uns anys, que tot mirant de rescabalar la influència musulmana en el sud de la Gòtia de l’Alta Edat Mitjana, s’ha posat l’accent en algunes tipologies constructives com per exemple els Fars_[1] i els Palaus que han deixat una petja clara en el registre toponímic local. És el cas aquí de mirar de confegir una breu nota sobre aquesta darrera, els Palaus.

Ha estat el grup d’en Ramon Martí qui va primer detectar el fenomen i qui ha liderat des de llavors aquesta recerca_[2] que els ha portat a derivar-ne un origen musulmà a partir del terme balad i a perfilar el seu rol dins l’estructuració fiscal del territori durant la dominació musulmana del segle VIII. Res puc aportar als seus més que considerables esforços en aquest sentit, més enllà de mirar d’aplegar el màxim d’evidència possible.

Que a finals del segle IX existia una tipologia constructiva anomenada palacia, ho podem comprovar per exemple en la venda que feu l’any 895 un Petrus a un Stephano_[3] al Vallès, on li vengué un:

palacia cum curtes & ortos & terras cultas & incultas & linares cum illorum pomiferis , qui sunt in iam dicto comitatu Vallese , in iam dicta villa Meserata_[4] & in villare Richilas.

Literalitat on podríem canviar el terme palacia per exemple per el de mansus i també tindria ple sentit. Que aquesta tipologia tant sols es documenta toponímicament en terres de la Gòtia i no en la resta del Midi, si més no per el que fa a l’interval 894-914, els documents del Fons Cathalaunia així ho corroboren (es poden detectar no menys d’onze documents amb toponímia local derivada del terme Palacio, però cap fora de l’àmbit de la Gòtia_[5]).

Ara bé, què era específicament un palacia, ha estat i és encara objecte de recerca arqueològica – que serà la que en darrer terme n’objectivarà la seva realitat física  -, però sí tenim altres menes d’indicis de la seva possible natura, per exemple, etimològics.

Tot resseguint la catolicitat del segle VII, i per tant la figura de Sant Columbà – i subsidiàriament la de la seva Vita – vaig llegir en l’article d’Alexander O’Hara, The Vita Columbani in Merovingian Gaul_[6] com es comentava el fet que un dels seguidors del sant va fundar un monestir segons la seva regla; explica l’autor de la Vita Sancti Columbani, que:

Qui post in amore beati Columbani ex ipsius regula monasterium virorum construxit, quem Palatium nuncupant ob veterum monimenta murorum_[7].

És a dir, que van anomenar al nou monestir Palatium per la presència de murs antics, i per tant il·lustra una possible etimologia alternativa – o simplement coincident – per l’aparició d’aquesta denominació tipològica en les terres recuperades als musulmans per els carolingis a partir del segle VIII.

El fet quedà aquí, en espera de més dades que afirmessin o neguessin la  versemblança d’aquesta possible etimologia, tota vegada que a ningú se li escapa que el testimoni de la Vita Columbani és força llunyà i anterior en el temps a la aparició documental de topònims derivats de Palatio en la Gòtia_[8]. Fins que en incorporar en el Fons Cathalaunia el document de la consagració l’any 893 de l’església de Santa Maria de la vall de Merlès, aparegué una possible aplicació – indirecte – d’aquesta etimologia. Explica et text que:

Trado ipsa parrochia ad domum Sancte Marie , quomodo aquas vertunt ad ipsa valle cum ipso castro Merlense , sicut antiquis temporibus fuit constructum , cum omnes villas & villares…

Fou aquesta referència a una construcció antiga, que em despertà l’interès, per mirar si no fos que aquest castro Merlense no s’hagués convertit en un Palau en algun moment posterior seguint l’etimologia columbana. La recerca però, semblava negar-ho, les restes d’un antic Castell de Merlès certament existeixen, tot i que no semblen correspondre’s amb una datació tant reculada. Cul de sac…

Però observant sobre el mapa la vall de Merlès, a penes un parell de quilòmetres més al nord de l’església de Santa Maria i en la seva mateixa vessant occidental de la riera, sí tenim un Palau; es tracta del Palau del Roc – o del Bosc -, actualment, un establiment de turisme rural. De manera que la sospita renaixia: i si el castro Merlense del text no era el castell de Merlès que coneixem ara, sinó una pretèrita manifestació de l’actual establiment turístic?

Perquè això pogués ser així i honorar l’etimologia de la Vita Columbani caldria esperar que allí s’hi trobessin restes d’antiquis temporibus‘ – un criteri tant poc definit per un document del segle IX que pot ben be anar des de restes de a penes trenta anys abans (una generació) a vestigis seculars romans -. Doncs bé, la sorpresa vingué quan comentant aquest tema amb gent que coneix arqueològicament la vall de Merlès, em comunicaren que certament, en el Palau del Roc – i també en el pla que hi ha just damunt del cingle al peu del qual es troba la masia actual (Pla del Palau) – hi han restes ibèriques!

Una posterior mirada al mapa del patrimoni arqueològic confirma la disposició d’aquests topònims_[9], i per tant, obre la porta a poder-se preguntar si el castro Merlense de la consagració de Santa Maria de Merlès no fos l’actual Palau del Roc – o potser millor, les restes del Pla del Palau damunt del cingle, que segons la fitxa del jaciment conté tant restes ibèriques com medievals – que haguessin pres posterior i/o alternativament l’etimologia Palau per la presència d’unes restes certament antigues_[10]?

Notes