Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (VIII).

El passat apunt d’aquesta  sèrie havia encetat el tema de la visualització de la Toponímia del Fons Cathalaunia, utilitzant com en la resta d’entrades de la sèrie, grafs interactius_[1] per captar i consultar d’un sol cop d’ull un gran nombre de dades. El títol resulta però de nou, equívoc, ja que no parlarem aquí de les persones que deixaren la seva petja en els documents de la Gòtia d’inicis del segle X sinó de les realitats geogràfiques en les que aquests mateixos documents les presenten.

La primera aproximació, va ser construir un graf global amb nodes de Topònims (color groc), connectats (línies grogues) a les seves Topònims#Tipologies (color blau) en les que s’expressen, i aquestes, per una banda connectades (línies blanques) als Documents (color verd) on apareixen o bé (línies vermelles) als Topònims#Tipologies on figuren estar incloses.

Graf toponímic estructurat.
2670 Topònims en 654 Documents i 3340 Tipologies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

S’observava que tret de grups toponímics aïllats, la gran majoria dels Topònims estaven interconnectats a través dels documents en un únic gran grup, cosa que dificultava la percepció de les sub-agrupacions existents. A més, a semblança del que succeïa amb el graf global d’identitats personals, hi ha una gran quantitat d’ítems – ara Topònims, llavors Identitats – que sols es documenten en una única Tipologia i en un únic Document, i per tant, no aporten informació estructural de natura global (tret de la seva pròpia existència), de manera que el que farem serà fer el mateix que varem fer llavors per el ‘cens‘ i eliminar-els del graf, simplificant així fortament el conjunt. El resultat, utilitzant els mateixos criteris que en els grafs anteriors – Intermediació per la mida dels nodes, Force Atlas2 com a algoritme de distribució – és:

Toponímia simplificada. 435 Topònims i 689 Tipologies en 600 Documents.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Graf que lògicament manté la unitat del grup, ja que la informació eliminada no era estructural, però que sí permet visualitzar millor l’organització interior. Atès que els lligams estructurals entre els nodes de Topònims i Topònims#Tipologies eren més forts que els d’aquests amb els dels Documents, les agrupacions, és d’esperar que reflecteixin aquests lligams i que tant sols els Topònims amb menys lligams estructurals es vegin barrejats al estar majoritàriament interconnectats per Documents; i això és el que es pot observar. Fem un repàs a les agrupacions més evidents del graf en sentit horari (no proporcionem fitxers SVG per cada un dels subgrups que comentarem tot seguit, ja que el del graf global ja permet fer zoom):

Osona.
Cliqueu per màxima resolució.

En la part superior, a les dotze, tenim el grup corresponent a Osona, amb el comtat osonenc com node amb una Intermediació més potent i rodejat de topònims (el cercles o petites estrelles grogues) com Vic i la seva basílica de Sant Pere, el monestir de Sant Joan de les Abadesses, la vall de Vallfogona o el vilar de Vinea. Grup molt potent i estructurat, com correspon al sector més ben documentat del context estudiat amb desenes de texts i topònims ben definits que es veu connectat per els rius Tec i Osor al següent grup a considerar.

Girona.
Cliqueu per màxima resolució.

A les dues, trobem el grup ‘gironí’, amb topònims com Girona, la seva Seu, Empúries , la vila de Mocoron, i com no podia ser d’altra manera, Besalú. Es pot observar clarament com el sector més pròpiament gironí està connectat amb la part central de la resta del graf, mentre que l’emporità, a la part superior, es mostra aïllat del grup. Tret força coherent amb el rol que els documents d’aquests anys (894-914) atorguen a la família dels comtes d’Empúries. També s’observa com el grup aïllat de Seguries – relacionat per inclusió amb el comtat de Besalú – està format per poc més d’una desena de documents centrats al seu voltant però amb una pobre estructuració geogràfica.

Septimània.
Cliqueu per màxima resolució.

A les tres, i en una posició més central, trobem un grup també molt nombrós que podem qualificar genèricament de septimà. Centrat en bona part en el topònim Narbona, si bé amb moltes connexions amb el centre del graf i amb una estructuració interna poc definida, que probablement s’hagi de correlacionar amb la fragmentarietat de l’evidència d’aquest context. Dins del grup majoritari, destaquen: Narbona i Carcassona en la part més propera al centre global del graf, i topònims com Elna, la seva seu de Santa Eulàlia, Conflent o  Rasès . I un petit grup aïllat – basat en sols un parell de documents – al voltant del monestir d’Eixalada(Cuixà) i el riu Tet.

Alvèrnia.
Cliqueu per màxima resolució.

Entre les tres i les sis, i en una disposició gairebé lineal, tenim un grup força curiós. A l’extrem dret, tenim un amàs força potent amb dos nuclis destacats, el monestir de Sant Julià de Brioude a l’exterior, i el del pagus Alvernià a l’interior. Entre ells, desenes de documents, amb el topònim de Brioude com a elements més esmentat, tant com a nucli urbà (vicus) com genèric de la zona (comtat, vicaria o aice). I es constata com aquest grup es veu connectat a gràcies al topònim Aurillac, amb l’altra concentració toponímica rellevant situada ja al sector inferior esquerra i organitzada al voltant del monestir de Beaulieu en el Llemosí.

Roine.
Cliqueu per màxima resolució.

També al voltant de les sis, però en una posició més central i connectada que el grup llemosí, tenim un conjunt d’agrupacions menors que corresponen a localitzacions que tenen en comú el fet d’estar a prop del riu Roine. Enllaçant l’amàs principal amb el centre del graf, tenim Lió, que com a pagus, estructura a més, les desenes de topònims – amb gran varietat de tipologies, de viles a comtats – que formen aquest grup principal. A la seva dreta, i connectat amb ell, trobem un grup més petit al voltant de Vienne que tot i ser un grup reduït toponímicament, presenta un suport documental superior al del seu veí lionès. I en una posició més propera al centre – i a les set – trobem Avinyó com a topònim destacat, si bé ja connectant amb la zona central del graf.

Urgell.
Cliqueu per màxima resolució.

Entre les set i les vuit, tenim un grup poc compacte on el topònim més rellevant és Urgell, que a més connecta el grup amb la part més central del graf. Pròpiament dins del grup, trobem la Seu d’Urgell, i Berga, al costat de poc més d’una desena de topònims locals evidenciats per poc menys d’una trentena de documents i amb Andorra en l’extrem inferior.

El petit subgrup situat a l’esquerra, es forma al voltant d’uns pocs documents amb la vall – i el castell – de Lillet com a focus.

Provença.
Cliqueu per màxima resolució.

Encara més a l’esquerra del grup urgellenc, trobem una agrupació connectada sols per un document a la ciutat d’Avinyó del grup del Roine, que vèiem abans.

Es tracta d’un grup toponímic format tant sols a partir de dos documents provençals i centrats en el comtat d’Apt als que la seva forta estructuració però mínima connectivitat externa els ha dut a ser desplaçats a una posició aïllada per l’algoritme de distribució de nodes. Dins d’ell, trobem per exemple els comtats d’Aix,  Riez, Sisteron i les viles de Pinetam o Valentiolam.

Roergue.
Cliqueu per màxima resolució.

Situat entre les nou i les deu, trobem el penúltim amàs significatiu, que si bé es petit per el que fa al nombre de topònims (8), si presenta un suport documental important. El grup es vincula majoritàriament a través del monestir de Conques – la documentació local és majoritàriament del seu cartulari – i el pagus de Roergue, si bé presenta fins a quatre connexions amb el grup central del graf. Entre els topònims rellevants, tenim per exemple la catedral de Rodez i  el riu Dordonis, àmpliament documentat.

Borgonya.
Cliqueu per màxima resolució.

I finalment, situat entre les deu i les onze, tenim el grup borgonyó. Grup de topologia complexa però clarament articulada a partir del pagus Maçonnais que és un dels nodes del graf amb una Intermediació més alta. En la part superior trobem la zona de Maciago i en la inferior i més aprop del centre del graf, tenim a Cluny i el seu famós monestir dedicat a Sant Pere i Sant Pau. En la part més esquerrana, tenim una agrupació al voltant de l’agro Galuniacense i en ell un conjunt de viles – per exemple Bieria – amb un suport documental força nombrós. El grup es connecta amb la part central del graf – i ja fora de la finestra seleccionada – per el grup de topònims d’Autun.

I així hem repassat les agrupacions toponímiques on l’estructuració interna era lo prou potent com per agrupar clarament els seus components i vèncer la tendència a l’aglutinament per lligam documental, però en la part central del graf, tenim un nombre no pas petit de topònims, on aquest equilibri no ha estat favorable a l’estructuració, ja sigui perquè aquesta era més pobre, o per que la repartició per documents era més potent, fem-li un cop d’ull.

La part central. Topònims poc estructurats.
Cliqueu per màxima resolució.

En primer lloc, destaca el paper central de la Vita Sancti Theodardi, text amb un nombre elevat de topònims però un molt baix grau d’estructuració geogràfica – com s’adiu a un text essencialment narratiu -, i al seu costat, el topònim genèric  Hispania que apareix en una quinzena de documents d’àmbits geogràfics molt variats i tipologia documental així mateix dispersa. Destaca en la part inferior dreta, Barcelona que crea un subgrup – ja fora de la finestra seleccionada – on trobarem Cervelló i el monestir de Sant Cugat. En l’extrem superior dret tenim part del grup septimà, i entre aquest i  la Vita Sancti Theodardi, trobem - majoritàriament esmentats com a bisbats – Nimes , Besiers i Magalona, fet que fa pensar en el pes de l’arquebisbat narbonès en la documentació del context estudiat. En la part central trobem també el topònim Provença utilitzat sempre de forma genèrica, i al seu costat, Arles i Pallars, a l’esquerra, Cerdanya i encara més a l’esquerra, Saragossa. On es pot constatar com la manca d’estructuració interna de la evidència considerara sobre aquests topònims, els duu a ser laxament agrupats – seguint bàsicament la seva presència documental – tot i formar part de realitats geogràfiques dispars, que és com dèiem, el que calia esperar de la part central del graf.

Fins aquí hem estat lligant els topònims per els documents on figuren, però també podem mirar de fer un graf format exclusivament per la informació toponímica, i evidenciar el – baix- grau d’estructuració global que la informació  del Fons – encara molt limitada – aporta. Tornem doncs a recuperar el graf inicial, però n’eliminem tots els documents i el re-calculem; el resultat és:

Toponímia estructurada.
2665 Topònims en 3344 Tipologies.
Cliqueu per màxima resolució i amb noms sobreposats
O SVG amb hiperenllaços.

Tenim que es detecten un total de 434 grups, la gran majoria d’ells formats per topònims aïllats i situats gràficament en la corona externa del graf, mentre que al centre es configuren a partir a penes un 10% d’aquests grups el gruix de l’organització territorial que els documents presenten i on trobem agrupacions territorials ben identificades com Osona, Alvèrnia , etc, etc. – la imatge ampliada del graf hi sobreposa els noms dels grups majors -. Ara bé, aquesta disposició basada exclusivament en l’estructuració geogràfica evidenciada presenta algunes curiositats, que són d’interpretació menys evident, ja que si mirem quins són el nodes amb una Intermediació més potent, trobem:

1. 0.039 Urgell#pagus. Que Urgell és un topònim prominent en la documentació, no és cap novetat, però que ho sigui en la tipologia pagus, ja resulta més curiós atès que sols apareix en 5 documents, mentre que per exemple la de bisbat la trobem en 22, i la de comtat en 6.
2. 0.033 Osona#generic. Aquest es podia pensar que fora més esperable, Osona concentra el gruix de la documentació, i a més, la tipologia generic, és la més usual – en parlarem més tot seguit – però és que en el cas d’Osona, tant sols 2 documents l’esmenten genèricament.
3. 0.031 Cannellas#semitarium. Aquí encara resulta més curiós ja que es tracta de la menció a un camí que porta d’Osona a Cannellas – que es podria identificar amb una parròquia d’Urgell – però és que aquest camí figura sols en un únic document.
4. 0.031 Canellas#parroquia. Aquesta parròquia, que es suposa ser el destí del camí del punt anterior, i a semblança seva, tant sols apareix en un únic document.
5. 0.026 Osona#comtat. Aquest és l’únic cas de la capçalera dels nodes segons grau d’Intermediació que sembla coherent amb la quantitat de documents – i per tant a priori més susceptible d’aparèixer més interrelacionat amb altres topònims – ja que figura en més de 60 documents.

De manera que tenim que els tres nodes amb una capacitat de interconnexió més alta, formen efectivament un enllaç entre dos grups toponímics molt potents, com són Osona i Urgell, i ho fan a partir de tant sols 2 documents: la consagració de Sant Martí del Congost, on s’esmenta el camí a Cannellas, i el fals de la consagració de la Seu d’Urgell on entre més de 300 topònims, tenim una parròquia Cannellas situada en el pagus d’Urgell. De fet, si la identificació d’ambdós esments de Cannellas es pogués afermar, es podrien unificar els dos topònims Cannellas actualment existents en el Fons.

Fem finalment un breu excursus inicial a les Tipologies dels topònims. Un simple recompte del seu llistat_[2], mostra que la forma més freqüent en la que un topònim pot aparèixer, és sense cap mena de qualificació, és a dir, genèricament; en tenim 699 exemples escandellats. La següent tipologia més usual, no és altra que la de vila – i derivats , vilar, vilaret, etc. -, que sumant totes les seves variants es localitzen en 691 topònims. I la tercera i més freqüent seria la de parròquia i/o església, amb 306 i 288 topònims cada una, és a dir, un total de 594. Podem mirar de visualitzar el pes d’aquestes tipologies majoritàries en el graf anterior variant lleugerament els colors emprats. Els nodes de tipologies vila – o derivats – els dibuixarem en vermell fosc, i els d’esglésies o parròquies en verd fosc, la resta, n’aclarirem lleugerament els colors per millorar el contrast. El resultat és:

Topologia estructurada.
691 Viles i 594 Parròquies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Tal i com es pot veure, si bé la distribució de viles i derivats és força uniforme,les concentracions de d’esglésies i parròquies documentades a inicis del segle X en el Midi, no ho sembla pas tant. Les concentracions majors es localitzen a: Cerdanya i Urgell, seguides per Pallars i Girona, però la menys abundant, curiosament, és el grup d’Osona; en la resta d’agrupacions majors, simplificant, podem dir que hi ha una presència mitjana.

Però podem mirar de filar més prim, ja que església i parròquia no són completament equivalents en aquest context; el primer s’utilitza majoritàriament en referència a un tipus de construcció cultual, mentre que parròquia està començant a prendre un sentit nou, diferenciat del de l’antiga diòcesi episcopal, en el que passa a anomenar l’entorn geogràfic sota la tutela del cap parroquial; és a dir, l’àrea geogràfica sota el control directe de cada un dels centres cultuals locals de referència_[4]. El que farem serà repetir el graf anterior però dibuixant les esglésies en blau fosc i les parròquies en verd fosc. El resultat:

Topologia estructurada.
691 Viles, 288 Esglésies i 306 Parròquies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Es pot comprovar com la tipologia parròquia, es concentra en els àmbits de: Berga, Cerdanya, Urgell i Pallars, mentre que és pràcticament absent en la resta d’agrupacions tret d’unes poques a Osona, Besalú, Bercelona i altres al llunyà Llemosí.

Però hi ha un parany en aquestes dades sobre parròquies! Cal recordar que el fals de finals del segle X_[3] de la consagració de la Seu d’Urgell presenta genèricament com a parròquies més de dos cents seixanta topònims, i en ser per tant una aportació majoritària dins la documentació examinada, obliga posar en qüestió aquesta distribució per molt possiblement anacrònica. Eliminem totes les parròquies esmentades únicament en aquest document, i vegem que ens queda.

Topologia estructurada sense les parròquies de la consagració de la Seu d’Urgell.
691 Viles, 288 Esglésies i 41 Parròquies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Doncs queda ben poca cosa, tant sols 41 parròquies, molt per sota dels 163 locus o dels 87 bisbats, 80 rius, 70 pagus, 63 monestirs, 55 comtats, 54 castells, 52 valls i 49 ciutats registrades. I per el que fa a la nova distribució, veiem com les grans concentracions de Pallars, Berga, Urgell i Cerdanya han desaparegut i tant sols trobem grups petits i esments aïllats a Urgell, Berga, Osona, Besalú i Barcelona, mentre que sí sobreviuen lògicament les del Llemosí. Distribució que ens parlaria doncs d’un ús del terme parròquia encara molt incipient a inicis del segle X en els comtats del sud de la Gòtia, en concret, en els que estaven sota control de la família del Pilós_[5], mentre que resulta pràcticament inexistent en la resta.

I fins aquí aquest tast de grafs de Toponímia del Midi d’inicis del segle X, en el següent, provarem què passa si en comptes d’enllaçar els topònims per els documents on s’esmenten com hem fet fins ara, ho fem a partir de la gent que hi figura.

Notes