Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (VI).

El darrer apunt d’aquesta sèrie s’havia centrat en la visualització de les  Relacions Interpersonals definides en les dades del Fons Cathalaunia, que com hem anat repetint, col·loquialment, podem dir que ens forneix el més semblant possible a un ‘cens’_[1] de la Gòtia d’inicis del segle X. Vèiem llavors dues menes de relacions personals, la Família i el Veïnatge – definit aquest darrer en el sentit de propietaris confrontants -; quedaven però per tractar totes les demés menes de Relacions que agrupàvem llavors genèricament en una sola categoria. Mirarem indirectament de fer-hi un cop d’ull en aquest apunt tot parlant dels conjunts de Relacions Interpersonals definides per a una sèrie d’identitats presses d’una en una, en una simplificació del que se sol anomenar ‘Ego networks‘.

Xarxes quasi Ego-centrades

Diem que utilitzarem una simplificació – o si es vol una aproximació – del que es coneix com a xarxa ego-centrada perquè els grafs que presentarem tot seguit s’aparten en dues maneres essencials de la seva definició teòrica:

1. Les xarxes que dibuixarem, seguint el sistema de representació utilitzat en l’apunt anterior, no estan sols formades per nodes corresponents a persones o identitats, sinó per una barreja de nodes d’identitats i nodes de tipus de relació.
2. La teoria voldria que les xarxes incorporessin també les relacions existents entre el nodes que no són centrals, és a dir entre els ‘altres‘. Informació aquesta que no s’inclourà en la nostra anàlisi._[2]

El punt de partida serà el graf global de totes del Relacions Interpersonals definides en el Fons (remetem al lector al post anterior per una descripció de què són i com han estat definides aquestes relacions) que ja varem presentar i en el que s’utilitzava un codi de colors per indicar els tipus de nodes: blanc per els de persones, groc per el nodes de relacions familiars, verd per els de veïnatge i roig per la resta de relacions. El graf global era aquest:

2277 Identitats, 60 Topònims i 3343 Relacions Interpersonals definides.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

El que farem ara, serà centrar-nos en una sèrie d’identitats en particular (especialment ben documentades) i per cada una, extreure la subxarxa definida al seu voltant a dos nodes de distància; és a dir, la formada per tots els nodes de les seves relacions més els de les identitats a través seu relacionades.

Apuntem unes quantes observacions metodològiques. L’algoritme de distribució de nodes utilitzat en els següents grafs és el Yifan Hu, que en aquestes dades produeix una disposició radial amb el node ‘ego‘ al centre. La mida dels nodes la fixarem a partir del grau d’Intermediació, encara que recordem que en xarxes radials, el node central sempre serà el de valor més alt. També cal dir que una mateixa relació es pot representar en més d’un node si es documenta en més d’un document, encara que per norma, les relacions familiars s’han mirat de simplificar manualment per claredat. Es recomana utilitzar els fitxers SVG associats de cada graf per visualitzar-els; per les seves capacitats de zoom, així com la possibilitat de consultar en línia, clicant, les dades de cada node.

Recordem que les dades es centren – no de manera absoluta – en els documents coneguts del Midi en l’interval 898-914. En aquest conjunt, una de les figures més ben representada és l’abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Emma, la filla de Guifré el Pilós. Aquest és el seu graf inicial:

Les relacions d’Emma: 70 persones, 3 llocs i 75 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

L’únic tret evident d’aquest graf, és el grup d’identitats situats abaix i a l’esquerra del node central, relacionades amb Emma per nodes familiars i varis. Però més enllà d’aquest amàs, el fet és que el graf no resulta gens satisfactori. El problema, és que la lectura no és fàcil ja que es barregen les relacions de veïnatge i varis i no s’observen estructures evidents. Les causes són dues: per una banda, els nodes de relacions vàries agrupen i confonen tipus de relacions que són diferents; i per l’altra, el fet que els algoritmes de distribució de nodes, ben lògicament, no diferencien entre les diferents menes de nodes i per tant, poden barrejar lliurement els tipus de relacions.

Així que per aconseguir una disposició més clara, el que farem en els propers grafs, serà: per una banda examinar si entre els nodes de relació vària hi ha alguna tipologia majoritària, i per altra, per a cada tipologia així detectada, crear uns nodes auxiliars – de color rosa – que es connectin amb cada un dels nodes de relació de la seva mena, de manera que l’algoritme de distribució tendeixi a mantenir-els agrupats i reveli millor l’estructuració inter-relacional.

En el cas d’Emma, l’anàlisi manual de les menes de nodes de relació revela que hi han dos grans grups, els de veïnatge i els relacionats amb transaccions de terres com compres, vendes, donacions, etc (recordem de passada que en aquest context, l’assimilació entre l’abadessa o abat i la seva institució, en aquest cas el monestir de Sant Joan de les Abadesses, és pràcticament total) de manera que els nodes auxiliars a crear són dos: un sota el títol de Veïnatges i un altre sota el de Compres. El graf resultant és:

Les relacions d’Emma: 70 persones, 3 llocs i 75 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Aquí sí que ja podem veure una estructuració més clara i una primera sorpresa. Tenint en compte que la majoria de les compres de terres d’Emma es centren en les valls de Vallfogona i San Joan, és a dir, en un context geogràfic molt limitat, resulta sorprenent comprovar el baix index de solapament entre veïns i venedors/compradors. Els únics veïns que compren/venen terres a Emma, són: Galindus, Anderaldus i els matrimonis Durando i Dodata, Wimara i Bonita i Trasoarius i Sesenanda, personalitats algunes d’elles, que ja havíem trobat al parlar de les Relacions Familiars en l’apunt anterior. Encara que cal matissar que també hi han algunes transaccions, especialment donacions, que estan fetes al monestir i no a l’abadessa i per tant no apareixen en aquest graf i que elevarien el nombre de veïns/venedors; aspecte aquest que retrobarem més clarament ben aviat.

El grup de personalitats relacionades directament amb Emma que detectàvem inicialment, continua aïllat  i clarament diferenciat del altres dos grans grups. Entre ells, trobem a la família d’Emma, el pare Guifré, i els germans  Miró i Sunyer, i una sèrie de gent relacionada personalment amb ells com els seus representants legals Olibane o Hictore, o la oblada Richildes i la serventa Ermengarda.

Mirem ara el cas del germà d’Emma, el comte de Barcelona Guifré-Borrell. L’anàlisi manual de les seves relacions indica que els nodes auxiliars a crear són els mateixos que els de la seva germana, és a dir, un per les relacions de veïnatge i un altre per les de transaccions de terres. El resultat es:

Les relacions de Guifré-Borrell: 45 persones, 2 llocs i 58 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hyperenllaços.

A diferència de l’abadessa, el comte apareix en un nombre més reduït de compres, però un no gaire menor de veïnatges, i un únic cas documentat, en la mostra considerada, de compravenda amb un veí; en aquest cas, d’Empúries, Gaudila. Apart de les relacions familiars, també es destaca el fet ben sabut d’una relació especialment variada amb el bisbe d’Osona Idalguer.

Passem ara a un entorn geogràfic diferent i examinem el cas del comte i abat de Sant Julià de Brioude, Guillem el Pietós. L’anàlisi revela també dos grups majoritaris de relacions: Veïnatge i Donacions. El que en el cas d’Emma apuntava a una compra sistemàtica de propietats, a Brioude ho trobem en forma d’una multitud de donacions fetes al monestir. Presentem el seu graf:

Les relacions de Guillem: 94 persones, 1 lloc i 84 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hyperenllaços.

Es pot apreciar com les comunitats de veïns i donants no tenen cap element en comú, però cal dir que hi ha una consideració sistèmica que de fet, ho feia molt improbable, i que és que: si bé les donacions al monestir les estem veient a través de l’abat, com si fossin bens personals, les afrontacions, els veïns, es gaire bé segur que si hi són, esmentin la institució, el monestir, no a l’abat; d’aquí que difícilment trobarem veïns de Guillem en donacions fetes a Sant Julià.

Més enllà d’aquesta consideració, podem observar com la figura del prepòsit del monestir, Eldefredus, al costat del decà Nectardus, apareixen al bell mig de les donacions, i és que en una gran majoria d’actes, ambdós figuren esmentats al costat del comte-abat. I també s’observa com la família es disposa en el quadrant sud-oest, amb la seva muller Ingelberga ben a prop, i és que té un rol, comparativament parlant, força actiu i apareix esmentada i signant al costat del seu marit en unes quantes actes.

Hem vist fins aquí com el parell de xarxes ego-centrades en rectors de monestirs (Emma i Guillem) presenten una disposició força similar, mentre que la d’un comte (Guifré-Borrell), tot i ser proper familiarment proper a un d’ells, resulta bastant diferent, i per tant fa pensar que probablement aquestes diferències siguin degudes a algun esbiaix propi de les dades. Mirem ara a les d’un parell de bisbes, del mateix context temporal però d’un registre geogràfic diferent entre ells, per veure si un rol diferenciat (el de bisbe), comporta també un graf propi i divers dels dels abats i comtes. Ho farem examinant les ego-xarxes de Nantigis, bisbe d’Urgell, i la de Rostany arquebisbe d’Arle. Comencem per Nantigis:

Les relacions de Nantigis: 40 persones, 8 llocs i 34 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hyperenllaços.

En el cas de Nantigis l’anàlisi manual de les seves relacions, revela que apart de la de veïnatge, la que més apareix és la de consagracions d’esglésies, és a dir que els nodes auxiliars a crear són un per Veïnatge i un altre per Consagracions. Això explica també de passada la pluralitat de nodes corresponents no a persones sinó a llocs del graf. Més enllà d’això, tenim que les relacions es limiten a judicis i/o activitat conciliar amb altres bisbes. Si passem ara a Rostany, l’arquebisbe provençal, tenim:

Les relacions de Rostany: 27 persones, 1 lloc i 24 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hyperenllaços.

Que ens forneix un exemple també ben diferenciat de la resta, on no hi ha veïnatge, i on la relació més abundant és la de servitud, identificada en el graf en un únic node amb el títol Servents. Per el que fa a la família trobem una mare i un germà esmentats en un únic document,  que és el mateix que presenta els servents del graf, i la resta de relacions ens parlen d’intercessions davant de Lluís el Cec en favor a membres de la noblesa.

I així veiem que si bé els grafs dels dos bisbes són diferents dels de la resta, també ho són entre ells, i no permeten donar suport a la teoria que el càrrec podés implicar un graf relacional distintiu. Per reblar l’argument, podem fer el graf d’algú no directament esmentat com a noble, com el Durando veí i venedor de terres a Emma esmentat poc abans. El seu graf és:

Les relacions de Durando: 21 persones i 34 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hyperenllaços.

En el seu cas, com que l’única relació majoritària és la de veïnatge, no ha fet falta crear cap node auxiliar per millorar la visualització. Apart del seus veïns, de Durando, tant sols en sabem, en les dades considerades, de la seva família i de les transaccions que feu amb l’abadessa Emma. De manera, que tenim que un propietari d’Osona, també presenta un graf força diferent dels que hem estat produint i allunya o debilita la consideració de què hi haguessin classes de grafs inter-relacionals propis de classe o funció.

De totes maneres, cal recordar que l’estretor de la mostra i les ambigüitats de l’entrada manual de les Relacions Interpersonals pràcticament impossibiliten l’establiment de res que no sigui un simple comentari de situació local. El que sí es constata, és que les diferències poden ser molt grans entre membres d’una mateixa família o càrrec, i que per tant, les dades són molt depenents de cada cas particular; i que l’esbiaix de les fonts – ampliat es de suposar, per la migradesa de les dades – és molt i molt significatiu i poc previsible. Caldrà doncs esperar a tenir una mostra de dades més àmplia en el temps per tal de poder plantejar estudis sistemàtics com cal per contexts, funció, etc.

Per finalitzar, i com a curiositat, hem volgut agrupar tota una sèrie d’ego-xarxes relacionades entre elles per lligams familiars, i presentar la xarxa de la família del Pilós, a base d’unificar les xarxes dels pares Guifré i Guinedilda, amb les dels fills Emma, Miró, Guifré-Borrell, Sunyer i Radulf i les de les joves Aimildis i Garsenda. En aquest cas, l’únic node extra que s’ha incorporat ha estat un d’anomenat Família, per tal que el nodes dels integrants es mantinguessin units. El graf és:

Les relacions de la família Pilosa: 79 persones, 3 llocs i 229 dades relacionals.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hyperenllaços.

On veiem com els grafs que ja havíem fet d’Emma i Guifré-Borrell eren els més ben documentats, i que entre els nou membres de la família, apart dels lligams estrictament familiars, tant sols tenim documentades relacions de veïnatge entre Emma, Guifré-Borrell i Sunyer, i que la resta de relacions documentades entre els germans es limiten a l’episodi del judici de Vallfogona del 913, i a la tutela que els germans mascles representa que exercien sobre les compres fetes per Radulf, el germà clergue.

- Actualizació – En un dels passos del càlcul de les Relacions Interpersonals, es produí un error que no fou detectat fins un cop publicat aquest apunt. Un cop solucionat, s’han refet els grafs, si bé no ha calgut canviar substancialment els comentaris.